A continuació es reprodueix la carta enviada per un grup d'alumnes del Màster de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona en el curs 2011-2012 als diferents professors i responsables de valoració del que ha estat el màster.

A l’atenció de tot el personal docent i administratiu relatiu al Màster de Formació del Professorat de l’especialitat de Biologia-Geologia (curs 2011-2012),

Aquest curs hem realitzat el Màster de Formació del Professorat en l’especialitat de Biologia i Geologia. Ara que ja s’ha acabat és l’hora de fer una mirada al que s’ha treballat i viscut, i no podem evitar que una sensació desmotivadora i, depèn de com, una mica enfurismada ens envaeixi. Per això hem decidit escriure i enviar aquesta carta, doncs amb les enquestes enviades per la UB per valorar assignatures i professors creiem que no n’hi ha prou per reflectir el que pensem.

Per molt trist que pugui semblar, creiem que el màster, tret d’uns pocs conceptes i les pràctiques, és una excusa per pagar un paper on digui que podem exercir de professors. Tot i això, la poca utilitat d’aquest màster quedaria dissimulada si almenys hi hagués hagut una bona organització, però això tampoc ha estat així.

El màster realitzat es pot dividir en dos parts, la primera,  més teòrica tot i haver 3 setmanes de pràctiques, i la segona, on en un principi semblava que seria més aplicada i on se’ns donaria el temari per tal de poder programar, planificar i estructurar l’aprenentatge dels nostres futurs alumnes.

Pel que concerneix a la primera part del màster (octubre-gener) tenim moltes crítiques al temari donat i a la seva funció i aplicabilitat, no obstant pensem que no és la seva competència i ens limitarem a destacar la gran quantitat d’alumnes a l’aula que érem. Les classes es realitzaven amb el grup d’alumnes de la nostra especialitat més els de matemàtiques, per tant, aquestes s’havien de realitzar en aules molt grans que no permeten el desenvolupament de les dinàmiques proposades pels professors, amb una mala sonoritat i incòmodes per prendre apunts. Per tant aquests, ens ensenyaven com NO  haurem d’explicar nosaltres en un futur, ja que a la teoria es parlava del model constructivista, però no es portava a la pràctica en realitzar cap de les sessions. Fins i tot, alguns professors han reconegut el seu descontent tant per l’aula com per la falta de coordinació amb els seus companys, la qual cosa ens demostra que aquest descontent va més enllà de la percepció de l’alumnat.

La segona part del màster (gener-maig) va estar marcada per un complet descontrol organitzatiu, aquest fet dugué a la desmotivació dels pocs alumnes que quedàvem esperançats de la utilitat del màster. A què ens referim quan parlem de desorganització?, doncs és molt fàcil: tutories anul·lades dies abans de realitzar-les (tant del Treball de Final de Màster (TFM), com les generals del màster); excursions aplaçades i canviades diverses vegades (Aquàrium, CEDEC);  dates d’entrega formals anunciades amb menys d’una setmana d’antelació; enllaçament de l’entrega de la Memòria de pràctiques II amb la realització del TFM; no relació entre alguns tutors dels TFM i els seus alumnes fins a dos setmanes abans de l’entrega (excepte una tutoria general que es va fer al novembre), fet que es contradiu amb la metodologia presentada al document explicatiu del TFM (adjunt); data individual de la presentació oral del TFM anunciada amb menys d’una setmana d’antelació (quan d’altres especialitats, p.ex. matemàtiques, feia setmanes que ja la sabien), etc.

Per últim, però no menys important, un tema que ja no és organitzatiu, sinó que no es pot organitzar perquè no hi és. Voldríem fer èmfasi en el tema de la programació de les unitats didàctiques. Al llarg del curs se’ns n’ha parlat esporàdicament però creiem que no s’han dedicat unes hores concretes per tractar el tema (de suma importància, ja que és la base de la nostra activitat als centres educatius) de forma estructurada i eficient. Tot i això si que ho hem aprés pel nostre compte gràcies a la pràctica i sobretot a l’ajuda dels tutors al centre de pràctiques, els quals, cal destacar, que no reben res a canvi per aquesta tutorització.

També, de forma general, caldria dir que tot i que aquest màster no és una eina per trobar feina sí que es podria haver desenvolupat alguna sessió per explicar com funcionen o com es poden preparar les proves per a funcionaris docents, doncs per a molts de nosaltres aquestes seran presents en el nostre futur i és una de les finalitats del màster. També val a dir que tot i que tots els professors ens parlen de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’aula, i tenint una pissarra digital en una aula, ningú ens ha ensenyat com es podria utilitzar, i quan s’ha demanat la resposta ha estat que “és molt intuïtiu fer-la servir”.

Finalment afirmar que, a part d’aquest escrit, i en contra del que ens hauria agradat, tots nosaltres realitzarem propaganda negativa del màster als possibles futurs alumnes,  perquè no desitgem a ningú aquesta decepció.  Tot i així confiem que es realitzi una reflexió des de la coordinació del màster i concretament dins de l’especialitat de biologia i geologia, que resulti en una millora qualitativa important.

Aquestes són les principals consideracions que els alumnes que signen al final d’aquest document creuen oportú revisar i tenir en compte en relació al màster cursat. Quedi així patent la nostra sensació de desmotivació i d’haver perdut un temps molt valuós que podria haver estat molt més profitós si les coses s’haguessin establert d’una altra manera.

Cordialment,

Alumnes del màster en Formació del Professorat, especialitat Biologia i Geologia, curs 2011-

2012.

Barcelona, juliol del 2012